Mila
Luego Pavlotzky
Productora / Guionista
Mila Luengo Pavlotzky (Buenos Aires, 1987), llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València. Ha participat en projectes de cinema, televisió i publicitat dins del departament de producció.
L’any 2024 va estrenar el seu primer llargmetratge, L’Àvia i el Foraster, dirigit per Sergi Miralles, en el qual va treballar com a guionista, directora de producció i productora executiva. L’àvia i el Foraster s’ha convertit en la pel·lícula en valencià més vista des que es tenen dades. Als Premis Lola Gaos 2025, va rebre el premi a la Millor direcció de producció.
El 2024 també va signar la direcció de producció de Cowgirl, llargmetratge produït per The Fly Hunter i dirigit per Cristina Fernández i Miguel Llorens, que té el seu estrena prevista per al 2025.
Anteriorment, destaquen els seus treballs com a cap de producció en el llargmetratge La casa d’Álex Montoya, les sèries Perdida d’Atresmedia i La forastera d’À Punt Mèdia, i el documental L’home que va embotellar el Sol produït per Nakamura Films. També ha participat en produccions internacionals com Citadel d’Amazon Prime, Exodus de Ridley Scott o Allied de Robert Zemeckis.
Com a productora executiva ha signat, entre altres, els curtmetratges Un domingo cualquiera i Confeti, amb un llarg recorregut en festivals, el curtmetratge Hàbitat, amb el qual va rebre, entre altres, el premi al millor curtmetratge als Premis Berlanga de 2024. El 2025 estrena el curtmetratge Còlera, dirigit per Jose Luis Lázaro, que participarà en la secció oficial del Festival de Màlaga.
Sergi
Miralles
Director / Guionista
Sergi Miralles (Pego, 1985), és director i guionista. L’àvia i el foraster és el seu primer llargmetratge, guardonada amb quatre premis al Festival d’Alacant, destacant el de Millor Pel·lícula. Es va estrenar en sales el 13 de Setembre de 2024, convertint-se en la pel·lícula en valencià més vista des que hi ha registres. Actualment pot veure’s a Filmin.
Anteriorment va dirigir quatre curtmetratges, (Confeti, 2020; Un domingo cualquiera, 2017; Tagomago, 2015 i Hidrolisis, 2012) que van obtindre diferents reconeixements, tant nacionals com internacionals.
També ha treballat en televisió, on va realitzar sèries com La Forastera o Açò és un destarifo, totes dues per a À Punt Mèdia.
Com a productor executiu, ha signat els curtmetratges Hàbitat (2023) i Distintos (2017) i el documental L’Ovidi, el making of de la pel·lícula que mai no és va fer (2015), protagonitzat per Eduard Fernández.
Anteriorment va treballar com a ajudant de direcció en cinema, televisió i publicitat, i va participar en els rodatges de pel·lícules internacionals com Exodus de Ridley Scott o Tomorrowland de Brad Bird.
Va estudiar Comunicació Audiovisual en la UCH CEU, i va completar la seua formació amb el Màster Iberoamericà de Guió de la FIA UIMP i el Màster en Direcció Cinematogràfica de la ESCAC.
Andrea
Mateu Rodríguez
Productora Executiva Junior / Coordinadora de Producció
Andrea Mateu es va graduar en el Grau de Comunicació Audiovisual a la Universitat de València. Posteriorment, va decidir ampliar els seus estudis realitzant el màster de Producció Executiva Internacional de Cinema i Televisió a l’Institut del Cinema de Madrid.
Ha format part del departament de producció en diversos projectes audiovisuals de ficció i documental. Entre aquests, destaquen la jefatura de producció en el curtmetratge Sangría, que va ser seleccionat per a participar en el pavelló oficial espanyol com a país convidat d’honor al Marché du Film del Festival de Cannes 2023, i la participació en el curtmetratge documental Una terapia de mierda, nominat als Premis Goya 2024. El 2024 realitza la seua primera direcció de producció en el curtmetratge Videoclub 2001 de Guillermo Polo.
Així mateix, també ha treballat en llargmetratges de ficció com ara Pequeños Calvarios, on va realitzar la coordinació de producció, estrenada el 2025 al Festival de Màlaga, i Cowgirl i Toxico, on va treballar com a ajudant de producció.
L’any 2024 és seleccionada com a productora en CIMA IMPULSA amb un llargmetratge documental (Las brujas que no pudiste quemar de Mar Castel).
